Colom

Els coloms pertanyen, juntament amb les tórtores, a una família d'ocells, la Columbidae, constituïda per més de 300 espècies que es distribueixen per les regions càlides de tot el món. Aquests ocells es caracteritzen per tenir el pic curt i prim amb una coberta carnosa (cera) en la part superior, potes curtes i per produir “llet” del buche per a alimentar als seus colomins. 

A Espanya, la caça del colom és una activitat amb segles de tradició i nombrosos adeptes. Els mesos de tardor coincideixen amb la temporada de caça d'aquest ocell, i són els més esperats pels milers d'aficionats. 

A això cal sumar que cada vegada és major el nombre d'explotacions avícoles a Espanya destinades a la cria de coloms i colomins per a carn. Així, segons dades estadístiques publicades en el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en deu anys, de 1994 a 2004, s'ha passat de produir una mica més de 1.400 quilos, a produir 47.200. La distribució es concentra en el terç nord peninsular i Navarra és la comunitat autònoma amb major dedicació en aquest sector -31.200 quilos-, seguida a gran distància per País Basc -10.400 quilos- i per Castella i Lleó -5.600 quilos-. Respecte a la producció mundial de coloms per a carn, els principals països dedicats a aquesta activitat són els Estats Units, França i Itàlia, a més d'Espanya. 

A diferència de la gran producció, la comercialització i el consum tant de colom com de colomí no està molt estès al nostre país. Les comunitats de major consum són Navarra, La Rioja, Galícia, Cantàbria, Madrid i Balears, seguides de Catalunya. La freqüència de compra d'aquests ocells sol ser estacional o ocasional, en part per ser difícils de trobar, per falta de costum, i pel laboriós de la seva elaboració. 

El seu origen 

La majoria d'historiadors coincideixen a afirmar que totes les races de coloms domèstics (Columba livia domestica) procedeixen del colom roquer (Columba livia), espècie oriünda d'Euroasia. No obstant això, el colom roquer s'ha creuat amb altres espècies de coloms en diferents parts del món, la qual cosa ha donat lloc a nombrosos híbrids. Sembla ser que la domesticació dels coloms, que s'estima que va ser fa 5.000-10.000 anys, va tenir lloc en una àrea que ocuparia tot l'Orient Pròxim, des de Turquia a l'antiga Pèrsia (actual Iran), abastant el Mediterrani i arribant fins a Egipte. En la península ibèrica les primeres referències de coloms domèstics daten del segle XI a. de C. i s'han trobat a Cadis. 

El colom roquer és un ocell gregari que, en estat salvatge, viu en colònies i sempre realitza els vols en grup (tascó), excepte en les parades nupcials, en què vola en parella.