Becada

La becada és un ocell de la família de les Caradriformes, subfamília dels Escolopácidos, a la qual pertanyen diferents ocells xanqueres, i que es caracteritzen per ser ocells limícoles, que viuen en zones de llim, fang o llot, així com pels seus llargs pics. A Espanya, a la becada se'l coneix amb diferents noms segons la regió en la qual habiti; cocha a Castella, pitorra a Extremadura o sorda a País Basc i Navarra. Sembla ser que se'n diu sorda perquè es creu que ho està, ja que no arrenca a volar fins que no veu el perill damunt. En realitat, no es mou perquè confia massa en el seu mimetisme, per la similitud de colors del seu plomatge amb la fullaraca. 

A Espanya, les becades que es venen i es consumeixen procedeixen de la caça perquè no es disposa de granges destinades a la seva producció per a carn. Per tant, cal esperar a la temporada de caça, que a Espanya coincideix amb els mesos de tardor i hivern i que, en general, va des de mitjan octubre fins a la primera setmana de febrer. La becada és una dels ocells de caça més cotitzades. El seu consum, per tant, és estacional i excepcional. A causa de la dificultat de la seva caça i a la finor de la seva carn, el preu que aconsegueix en el mercat és elevat.

El seu origen 

La becada (Scolopax rusticola) que arriba a Espanya és un ocell originari d'Europa. És una espècie migradora, cria durant la primavera en àrees del nord d'Europa, en els boscos de Rússia i Escandinàvia, i també a Àsia, encara que aquestes últimes no arriben a Espanya. 

Quan apareixen les primeres gelades comença la seva emigració per a hivernar durant la tardor i l'hivern a les regions més càlides del sud i oest del continent. La migració té, que se sàpiga, dos recorreguts principals: per la costa Atlàntica -Escòcia, Irlanda, Cornisa Cantàbrica, centre de la Península, fins a Extremadura i Andalusia- i pel centre d'Europa - Bèlgica, França, i Pirineus Navarro, Aragonés i Català, arribant a les costes de Llevant i el Nord d'Àfrica-. 

L'hàbitat natural de la becada és el bosc humit, les àrees pantanoses amb zones de fang, llot i molsa a prop, on buscarà manteniment en fosquejar i a l'alba.