Becada

La becada és de la grandària d'una perdiu i s'identifica fàcilment de la resta d'ocells de caça pel seu llarg pic, recte i prim, d'uns 6-8 centímetres. El seu plomatge també és característic: té diferents tons marrons vermellosos amb taques negres en la part superior i de color clar en la inferior, que li serveixen de perfecte camuflatge entre la fullaraca del bosc. 

Mesura uns 25-30 centímetres de llarg, té un cap petit, uns ulls grans i saltones amb una parpella translúcida, típic dels ocells nocturns i que li serveix per a protegir l'ull de la llum del sol. Les seves potes són molt fines, característica que comparteix amb altres espècies xanqueres de la seva mateixa família. 

El pes mitjà d'una peça és d'uns 300 grams, que una vegada neta de plomes i vísceres, es queda amb uns 150-200 grams de carn. 

Els profans en la matèria poden confondre a la becada amb la becacina o bequeruda (Gallinado Gallinago), que encara que és una espècie diferent s'assembla a la primera pel seu llarg pic. La diferència més substancial està en la grandària: la becacina és menor i el plomatge del seu cap i el seu cos, que posseeix unes franges blanquinoses transversals, difereix del de la becada.