Llebre

La carn de llebre compta amb excel·lents característiques nutritives. Posseeix una elevada quantitat de proteïnes d'alt valor biològic superior a les de carns de proveïment com el xai, la vedella o el porc. 

Respecte a la quantitat de greix, la carn de llebre és una de les més magres després del gall dindi i el pollastre. Conté menys de la meitat de greix que el conill. Si es compara amb la carn de senglar, el contingut en greix és similar. No obstant això, la llebre aporta menys quantitat de colesterol. Aquestes característiques la converteixen en una carn adequada per a persones amb malaltia cardiovascular, per la seva baixa aportació de greix i moderat en colesterol. 

Els minerals que més destaquen en la carn de llebre són el ferro i el fòsfor. El contingut de ferro de la llebre duplica al de pollastre, gall dindi, conill i porc i és similar al de la vedella o el xai. No obstant això, és inferior si es compara amb la resta de carns de caça, a excepció del faisà. El ferro és un mineral necessari per a la formació d'hemoglobina, proteïna que transporta l'oxigen per tot l'organisme. Un consum deficitari de ferro pot provocar anèmia ferropènica. També el fòsfor destaca en la llebre per ser una de les carns més riques en aquest mineral. El fòsfor forma part de les estructures òssies, també intervé en el sistema nerviós i en l'activitat muscular i participa en processos d'obtenció d'energia. Una altra dels avantatges nutritius que aporta aquesta carn és el seu baix contingut en sodi, i és després del faisà la carn amb menor quantitat de sodi, la qual cosa fa que sigui adequada per a persones amb hipertensió. 

La carn de llebre és, igual que el conill i el pollastre, una font interessant de vitamines del grup B, i en particular sobresurten la B3 i la B12. En general, les vitamines del grup B permeten l'aprofitament dels nutrients energètics (hidrats de carboni, greixos i proteïnes). A més, intervenen en diversos processos de gran importància funcional com la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic i el funcionament del sistema nerviós i de defenses, entre altres. 

Convé ressaltar que el consum de carn de llebre s'ha de moderar en cas d'hiperuricèmia o gota perquè conté quantitats elevades de purinas i provoca un augment dels nivells d'àcid úric en sang.