Oca o oca

En la compra 

En general els exemplars d'oca que es comercialitzen com a carn tenen un pes que oscil·la entre 3 i 5 quilos, mentre que els exemplars que es destinen a la producció de foie gras aconsegueixen un pes d'entre 10 i 12 quilos. Es pot comprar fresca, refrigerada o congelada. La seva presència en els mercats és més comú en dates pròximes a Nadal. No obstant això, la millor època per a gaudir d'aquest ocell és la primavera perquè els exemplars són joves, de pes mitjà i carn més tendra i sucosa. Conforme les oques aconsegueixen major edat –de venda en els mesos de desembre i gener-, la seva carn es torna més seca, dura i també més greixosa. El millor és adquirir per tant exemplars joves, amb una carn entre rosa i vermell clar. La pell ha de ser cremosa i pàl·lida, d'un to groguenc o ataronjat, i sense traces marrons o blavoses. És possible que quan es compri mantingui una glàndules que es troben en la part superior de la cua i que s'hauran de retirar. Si no es fa, confereixen a la carn un sabor d'almesc. Convé fixar-se en els pits de pollastre, i el preferible és que siguin abundants i carnoses. També es poden adquirir en els mercats la carn en porcions o ben cuinada o com a subproductes transformats - confit i derivats del foie gras-. El foie gras d'oca es pot trobar fresc, però en general es comercialitza cuinat en terrines o pots de cristall.

A casa 

Si no es consumirà en el moment, s'ha de cobrir amb paper d'alumini o de plàstic tipus paper film i guardar-la en el refrigerador un màxim de 2-3 dies. També es pot congelar i d'aquesta manera aguanta en perfecte estat durant mesos. Si la peça és sencera, 12 mesos; 6 si es tracta de peces tallades i 1-2 mesos si la hi congela ja cuinada.

En la cuina 

L'oca sencera es consumeix en general rostida al forn, farcida o no, i acompanyada de guarnicions molt diverses, de manera habitual compostes per fruita, la qual cosa brinda a la recepta un contrapunt entre salat i dolç molt original i apetible. 

Es tracta d'un plat tradicional de l'època nadalenca en molts països. Per a cuinar-la sencera, si no es llevarà la pell convé rostir-la, bullir-la o cuinar-la prèviament en el microones per a poder retirar l'excés de greix. A més es recomana perforar la pell per diferents parts durant el rostit perquè el greix fos caigui a la safata. 

Per a les peces de poca grandària també sol emprar-se el rostit. Els magrets o pits de pollastre en fresc resulten exquisides si es cuinen a la graella, rostides al forn o simplement fregides, procurant que quedin poc fetes en el centre. Es poden acompanyar amb encebollados, sofregits de bolets o xampinyons amb all, amb salsa de poma o de prunes seques, etc. 

Els ocells sencers de major grandària es trossegen i són la base de guisats i estofats, encara que també les hi pot cuinar a la brasa. 

El fetge se sol fregir, i a partir de la sang, en països com França, s'elaboren uns delicats pastelitos escalfados a l'aroma d'all. 

El greix que s'obté en l'especejament de l'oca s'empra en alguns llocs igual que la mantega en nombroses preparacions culinàries. 

Un altre plat molt popular és el coll d'oca, que s'elabora farciment amb les seves pròpies vísceres i altres components, la qual cosa dona com a resultat una espècie d'embotit. A la brasa o rostida amb vi blanc o negre, sidra, etc., resulta una menja per als paladars més selectes. 

També gaudeixen de gran estima certs derivats de l'oca com el foie i el confit. Aquest últim és la carn d'oca cuinada i conservada en el seu propi greix, igual que succeeix amb el confit d'ànec.