Senglar

En la compra 

La millor estació per a adquirir aquesta carn és la tardor i l'hivern, en plena temporada de caça. No obstant això, es pot trobar en els establiments durant tot l'any perquè també es cria en semillibertat, on es tracta d'emular el seu hàbitat natural. El més adequat és adquirir els exemplars joves –des de jabatos fins als animals de dos anys- perquè contenen menor quantitat de greix i molt bones característiques organolèptiques. La carn d'animals joves es reconeix perquè presenta un to més brillant que el dels exemplars vells. 

Tant els mu slos com el cap són parts molt benvolgudes, igual que els derivats carnis que s'elaboren a partir del senglar. Aquestes peces han d'adquirir-se en establiments autoritzats que garanteixin la seva qualitat higiènica i es verifiqui mitjançant el segell d'inspecció. És necessari que la carn d'animals salvatges, com ocorre amb el senglar o el cérvol, estigui sotmesa a un control sanitari que descarti la triquinosis. Aquesta patologia és provocada per la infecció amb les larves del paràsit Trichinella spiralis, que sol trobar-se en animals carnívors. Aquest paràsit també es localitza en les rates i es pot transmetre als animals que les devoren com és el cas del senglar. La malaltia es transmet a les persones que consumeixen la carn crua o no prou cuinada, i els embotits elaborats amb carn infectada del paràsit. 

El senglar és un animal de caça i per això sol ser habitual que els caçadors o persones pròximes consumeixin aquesta carn sense necessitat de comprar-la en els establiments. En cas rebre una peça de carn de caça com pot ser el senglar, és necessari sotmetre-la a un control sanitari abans de consumir-la.

A casa 

La carn, una vegada a casa, s'ha de mantenir amb la pell, lliure de vísceres i neta. Convé netejar-la amb un drap humitejat, en lloc d'aplicar-li aigua directament perquè això pot provocar que es perdi sang i la carn es ressequi. Si la carn es consumirà en diversos dies s'ha de conservar en un lloc airejat i fresc, com a màxim una setmana. Si es v a allargar el temps fins al seu consum, aquesta carn es pot congelar crua o cuinada.

En la cuina 

La carn de caça presenta un color molt fosc que s'intensifica amb l'edat de l'animal, a més de desprendre una olor i un sabor molt pronunciat. 

La carn de senglar és dura i consistent a causa de l'elevada quantitat de teixit conjuntiu que conté. Per a aconseguir estovar aquesta carn es necessita una cocció prolongada. 

Si s'adquireixen exemplars adults s'ha d'evitar el consum d'aquells que es trobin en zel perquè la seva carn presentarà un sabor desagradable. L'únic mode de detectar-lo és fregint la carn, i si desprèn olor d'amoníac és millor no menjar-ho. El marinat de la carn d'un animal en zel no és una solució adequada per a millorar el seu sabor. Si es vol conservar aquesta carn, l'única opció és congelar-la durant diversos mesos perquè disminueixi l'olor que desprèn. 

Només els exemplars petits es cuinen enters i al forn de la mateixa manera que es rosteix un porquet. Els de major grandària s'especegen una vegada eviscerats i nets. Les parts més tendres es cuinen fregides, com les escalopes. Les vísceres se solen cuinar rostides o fregides. El coll, l'espatlla, l'esquena o la cama són peces adequades per a rostir. Altres parts més dures s'utilitzen per a elaborar estofats amb diferents ingredients. 

Una forma habitual de cuinar aquesta carn es basa en l'ús de marinades i adobs. Són dues tècniques de conservació d'aliments que a més serveixen per a estovar les carns dures, sobretot les de caça major. A més, proporcionen a les carns suculència i un sabor i una aroma molt agradables. És suficient marinar la carn 24 hores perquè desaparegui el fort sabor i que aquesta s'estovi. Convé deixar reposar la carn en el frigorífic i escórrer-la abans de cuinar-la. Una altra dels avantatges que aporta la maceració sobre les carns d'animals adults és que impedeix la proliferació de microbis. No obstant això, quan es tracta d'animals joves, les marinades no es recomanen perquè adulteren l'aroma de la carn.

 A les marinades no se'ls sol afegir sal perquè això provoca la pèrdua de líquids i fa que la carn es ressequi. Per aquesta raó en altres aplicacions culinàries es recomana afegir la sal una vegada cuinada la carn.