Ànec

L'ànec és una dels ocells més calòrics si es consumeix juntament amb la pell, a causa de la gran quantitat de greix que acumula sota ella –greix subcutani-. No obstant això, si la pell s'evita, la seva aportació de calories i de greixos és notablement inferior; fins i tot s'assembla al de les carns magres en general, amb un contingut gras igual o menor al 6%. 

La carn d'ànec sense pell és, per tant, una carn magra, en la qual destaca el seu contingut de proteïnes d'alt valor biològic. La ingesta dietètica diària de proteïnes proporciona la matèria primera necessària per al creixement i regeneració de teixits del cos i ajuda a estimular el sistema de defenses. 

De la seva aportació vitamínica, sobresurten les vitamines hidrosolubles, sobretot tiamina, riboflavina, niacina i B12. La tiamina o B1 és necessària per a l'aprofitament de nutrients energètics com els hidrats de carboni. La vitamina B2 o riboflavina intervé en les defenses i en la producció de glòbuls vermells, igual que la B12. Així mateix permet aprofitar nutrients energètics i afavoreix el bon estat de pell i mucoses. Al seu torn, la niacina o vitamina B3 col·labora en el funcionament del sistema digestiu i nerviós, afavoreix el bon estat de la pell i intervé la conversió dels aliments en energia. La vitamina B12 és necessària per a prevenir un cert tipus d'anèmies i a alteracions nervioses.

Quant als minerals, la carn d'ànec suposa una bona font de ferro hemo de fàcil absorció, fòsfor i zinc. El ferro és necessari per a la formació d'hemoglobina i la seva aportació adequada prevé l'anèmia ferropènica. Per part seva, el fòsfor és un mineral present en ossos i dents, que intervé en el sistema nerviós i en l'activitat muscular, i està implicat en processos d'obtenció d'energia. I el zinc participa en l'aprofitament dels nutrients, té acció antioxidant i intervé en el desenvolupament dels òrgans sexuals, el sentit del gust i l'olfacte i en la defenses. 

Les qualitats nutritives de la carn d'ànec la converteixen en un aliment recomanable per a persones de totes les edats. Aquelles amb excés de pes, amb problemes de colesterol o triglicèrids elevats, hauran de prescindir de la pell sempre, i hauran de cuinar-la amb mètodes senzills i sense incorporar greixos inadequats a la recepta com a nata, formatge, cansalada o similars. Cuinat a la planxa amb puré de poma i salsa de prunes, rostit al forn a la taronja o simplement cuit en trossos allargats per a una amanida, resulta tot un plaer per als sentits.